#faaf3b
2
0
54

Municipi

Municipi

En les últimes dècades, el municipi d'Orpesa ha experimentat un incessant increment demogràfic. Aquest augment de la població ha originat un auge extraordinari en una activitat que ha pres nous brios: la promoció immobiliària i el sector de la construcció, que actualment són un dels pilars bàsics de l'economia d'Orpesa.

Superfície en km2: 26,6
Nombre d'habitants empadronats: 10.500

Les circumstàncies i la història van fer que aquest poble de la Costa dels Tarongers, malgrat la seua posició costanera, configurara la seua fisonomia d'esquenes a la mar.

Orpesa La Vella
Els primers vestigis del passat de l'home per Orpesa daten de l'Edat de Pedra, gràcies a les restes trobades en el Cau d’En Borrás. No obstant açò, les primeres anotacions sobre aquesta població apareixen en la literatura romana, en referència a grans contingents d'aguerrits ibers en la zona de la costa. No en va, restes arqueològiques d'eixa cultura van ser descobertes en la denominada Orpesa la Vella.

Edat Mitjana i Reconquesta
És durant l'Edat Mitjana quan la història orpesina s'accelera vertiginosament. L'any 1103 apareixen referències del lloc en les conquestes de les hordes mercenàries dels almoràvits.

Qui sembla recuperar definitivament Orpesa per a la cristiandat és Jaume I, el Conqueridor, en 1233. En 1234, Ramon Berenguer IV va donar la població a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital i, a partir d'aquest moment, la vila canvia a les mans de diversos senyors que la van governar, però destaquen per la seua importància tres: els Jaffero, que van obtindre el privilegi de tindre un port franc, els Thous, senyoriu durant el qual es va construir la Torre del Rei, i els Cervellón, quan es va atorgar la Carta de Poblament a Orpesa (3 d'abril de 1589).

A partir de la Baixa Edat Mitjana van començar a ser freqüents els atacs pirates a les costes llevantines, sent Orpesa una de les poblacions més castigades pels navilis barbarescos. Aquests atacs van motivar la creació d'una xarxa defensiva de torres i muralles per a fer front als assots dels famosos germans Barbarroja.

El rei Ferran I d'Antequera va manar construir la robusta Torre, situada en una posició privilegiada per a visualitzar la resta de torres guia que completaven el sistema de vigilància de la costa.

La Torre del Rei
Aquesta torre d'estil renaixentista és un gran monument de caràcter defensiu i una de les més singulars edificacions militars valencianes que ha arribat als nostres dies en perfecte estat de conservació. La seua estètica presenta un estil únic entre l'arquitectura militar del segle XVI.

La Torre adopta la forma d'un gran cub construït amb pedres carreus. És de planta quadrada, amb tres pisos inferiors i té dues garites escairades al capdamunt. En la planta hi ha sengles caponeres aptes per a ser artillades.
Està situada sobre la punta que més sobreeix del cap d'Orpesa.

Apareix citada per primera vegada quan Ferran d'Antequera va encarregar a Jofré de Thous, senyor d'Orpesa, la construcció d'una torre que es va finalitzar en el segle XVI, sent adquirida per Felip II.

Altres dues torres tancaven el cercle defensiu: de nord a sud es situaven la torre Colomera i la Cordà, ambdues en bon estat de conservació.

El Setge de Suchet
La Guerra de la Independència va tindre ací un episodi heroic. L'enèrgica defensa dels seus habitants va obligar el mariscal Suchet a fer marrada d'uns 40 km en la seua marxa cap a València. Suchet va tornar més tard a l'assalt i va ordenar destruir les muralles, fins a ocupar Orpesa en 1811, després de diverses setmanes de setge.
Els defensors de la Torre del Rei no van arribar a capitular però es van veure obligats a retirar-se per mar.

El Barri Antic i el seu passat defensiu
Els carrers del barri antic transporten al visitant en el temps amb un aire carregat de la història local.
El circuit, seguit en l'aspecte artístic per tots aquells que desitgen conèixer la història orpesina, es fonamenta en l'art militar. El seu castell, les seues torres guies i de defensa així com el traçat urbanístic del barri antic, mostren nítidament aquest origen defensiu que s'observa.

La robustesa de les seues construccions, el material emprat, i les petjades que llueixen en els seus murs rememoren a l'atent visitant èpoques passades on la posició estratègica d'una ciutat determinava el caràcter de la mateixa.
A Orpesa els diners no s'invertien en art, en edificis sumptuosos o en grans palaus. Allò important era mantenir-se ferm davant l'invasor.

El primer punt de referència és el castell antic d'origen musulmà, les restes del qual mostren a les clares els avatars viscuts. Aquesta fortalesa s'alça coronant el turó que empara la vila. A l'origen la planta d'aquest castell era poligonal irregular, amb sis torres obertes en ventall, i una potent torre major de planta trapezoïdal. La seua pròpia estructura li conferia una magnífica posició enfront de l'invasor, del qual eren avisats a través del sistema de vigilància de les torres de la costa.

La Guerra de la Independència va acabar per arrasar la fortalesa que, després de diversos intents de restauració per a la seua explotació turística, només es va aconseguir consolidar en part. Els plànols originals estan en possessió del govern francés.

Orpesa no compta amb una important arquitectura civil i religiosa. Ni tan sols la capella de la Verge de la Paciència dels segles XVI i XVIII posseeix la rellevància dels temples d'altres poblacions veïnes. No obstant açò, adquireix una doble significació pel seu caràcter d'única obra civil no militar amb cert valor artístic. Conserva en el seu interior taulelleria alcorina i una imatge de la Verge de la Paciència (Verge del Rosari).